Lali Ayguadé Farró
Lali Ayguadé va néixer a Barcelona el 1980.Amb vuit anys va començar a estudiar música (solfeig i piano) i es va examinar en el Conservatori del Liceu de Barcelona. Al 1996 va entrar a l’Institut del Teatre de Barcelona i un any després va ingresar a l’escola belga PARTS dirigida per Anne Teresa de Keersmarker. Professionalment ha treballat a Dinamarca amb la companyia “Publik Eye”, amb la dramaturga Carmen Mehnert.
Al 2003 va entrar a la companyia Akram Khan Company com a membre permanent, on va treballar en les produccions de: “Kaash”,”Ma.”, “Bahok” (juntament amb el Ballet Nacional de la Xina), “Vertical road” i “Confluence”. També ha treballat amb Roberto Olivan (Enclave Dance Company) en la producció de”Homeland” i amb la companyia Hofesh Shechter en les produccions de “In Your Rooms” “The Art of not looking back” i “Cult”. Així mateix, ha treballat amb Marcos Morau director de La Veronal (guardonat amb el Premi Nacional de Dansa el 2013 en la modalitat de creació) en l’obra de “Portland”.Actualment està treballant amb la companyia Baró d’Evel amb la qual ha actuat en les peces de “Mazut” i ¨Besties¨.
El 2005 va fer el seu propi treball “Twice read”, amb la col·laboració del ballarí i coreògraf eslovac Anton Lachky (un dels fundadors del col·lectiu de dansa els Slovaks). Entre 2007 i 2009 va crear peces de format més petit amb l’acròbata i pallasso Joan Ramon Graell (actual director de l’Associació de circ de Barcelona). Al 2012 va crear un trio “Little me” amb el ballarí coreà Young Jin Kim i l’acròbata, Joan Català, estrenat en el festival Salmon en el Mercat dels Flors de Barcelona, i per l’aniversari de Ramon Llull creà un duet “Encontre” amb la participació de Joan Català i el músic Jordi Molina.
Al 2013 va crear dos duets curts: “Incognito” i “Saba”. Al 2015 creà “Kokoro”, peça coproduïda pel Mercat de les Flors i Temporada Alta i en el 2016 comença una creació conjunta amb l’acròbata Julian Sicard anomenada “De camino al otro”. Al 2010 va ser nominada com a ballarina excepcional pels Premis de la Crítica de Londres i en el 2014 va ser nominada com a millor creadora. Al 2016 va ser nominada com a millor ballarina als premis Crítica Recomana.cat de Barcelona. Ha participat com a actriu protagonista en el curt “Timecode” el qual ha sigutpremiat amb una Palma d’Or al festival de Cannes.
El meu treball es basa en l’exploració de l’abstracció de la dansa o del moviment, donant-li una situació concreta que el converteix en alguna cosa més conceptual. Això em permet emfatitzar els sentiments i les emocions dels intèrprets a l’escenari. El moviment pot semblar molt abstracte, però com a humans, fem servir alguna cosa molt tangible que és el nostre cos. El vincle entre el fet real i la imaginació és fonamental en la meva investigació. Com a intèrprets, tenim l’oportunitat de jugar amb aquesta fina línia on cap cosa acaba de ser totalment una o l’altra, llavors creo aquest concepte en els cossos, i també en l’espai. Els nostres cossos acaben sent petits a l’espai, però la nostra imaginació ens dóna l’oportunitat d’anar més enllà de les nostres fronteres físiques i acabar amb els límits. La nostra ment té un poder subestimat que és una eina meravellosa que fa que tot allò que connectis amb el teu cos es converteixi en un altre camí per a recercar i assolir la virtuositat. Però requereix temps per a aconseguir-ho; de fet, el concepte del temps també és una cosa amb la qual m’agrada molt jugar. Sento molta adrenalina quan veig velocitat perqué com a intèrpret, puc sentir l’esforç i la complexitat del camí que porta a allò. Però s’ha de gestionar bé per a no desaparèixer en allò: per a emfatitzar-ho, necessites tenir silencis i moments de lentitud amb el cos, i això és encara més poderós i també difícil d’acceptar i d’aconseguir. Com a creador i artista, quan trobes un concepte amb el qual jugar, sempre és important jugar amb el seu opòsat. Et dóna un ventall més ampli d’oportunitats i deixa que el teu cos i la teva ment mostrin la bellesa del moviment a través d’un simple gest.
— Lali Ayguadé