Lali Ayguadé Farró

lali ayguade

Lali Ayguadé va néixer a Barcelona en 1980. Es va formar en el Conservatori del Liceu i posteriorment en el Institut del Teatre de Barcelona abans de continuar els seus estudis en PARTS (Bèlgica). Durant el seu quart any, va crear el sol “Silence” sota la direcció de Wim Vandekeybus.

Després de finalitzar la seva formació, es va incorporar a la companyia Publik Eye a Dinamarca, dirigida en aquest moment per Carmen Mehnert. En 2003, va passar a ser membre a temps complet de la Akram Khan Company, on va crear i va interpretar peces com “Kaash”, “Dt.”, “Bahok” (amb el Ballet Nacional de la Xina), “Vertical Road” i “Confluence”, col·laborant amb artistes com Nitin Sawhney i Ricardo Nova.

També ha treballat amb Roberto Olivan / Enclavament Dansi Company en “Homeland”, amb Hofesh Shechter en “In Your Rooms”, “Cult” i “The Art of Not Looking Back”, i amb Marcos Morau / La Veronal a “Portland”. Va col·laborar així mateix amb la companyia de circ contemporani Baró d’Evel, participant en “Mazùt” i “Bèsties”.

En 2005, va co-crear “Twice Read” amb el ballarí i coreògraf eslovac Anton Lachky. Entre 2007 i 2009 va desenvolupar diverses peces curtes amb l’acròbata i clown Joan Ramon Graell. En 2012 va crear el trio “Little Em” al costat de Young Jin Kim i Joan Català per al Festival Salmon en el Mercat dels Flors de Barcelona, així com “Encontre” per a la celebració de l’aniversari de Ramon Llull. En 2013 va crear els duets “Incognito” i “Saba”.

Des de 2013, Lali dirigeix la seva pròpia companyia, creant peces site-specific, espectacles de carrer i obres de llarga durada que es mouen entre la realitat i la imaginació, fusionant teatralitat i dansa. Entre les seves creacions es troben “Kokoro” (2015), “iU an Mi”, “Hidden”, “Runa” i “Inestable”.

Paral·lelament a les seves creacions, ha col·laborat amb artistes com Joana Gomila, Guilhem Chatir, Joan Ramon Graell i Akira Yoshida, entre altres. També ha creat peces per a companyies internacionals com Tanz Bielefeld a Alemanya, Korean National Contemporary Dansi Company, Bodhi Project a Salzburg i MIR Dance Company.

El seu treball ha rebut importants reconeixements al llarg dels anys. En 2010 va ser nominada com a Ballarina Excepcional en els *Critics’ Awards de Londres, i en 2016 com a Millor Ballarina en els Critics’ Awards de Barcelona. “iU an Mi” va ser nominada als Premis Butaca 2018. “Hidden” va rebre el premi a Millor Coreografia en els Premis Butaca 2021, i va guanyar Millor Coreografia i Millor Intèrpret Masculí (Lisard Tranis) en els Premis Dansacat 2022. “Runa” va obtenir els Premis Max 2022 a Millor Coreografia i Millor Intèrpret Femenina (Lali Ayguadé), i també va ser nominada a Millor Intèrpret Masculí (Lisard Tranis). Posteriorment, la peça va ser nominada en els Premis Teatre Barcelona 2023.

Lali va protagonitzar el curtmetratge “Timecode”, dirigit per Juanjo Giménez, que va rebre la Palma d’Or en el Festival de Cannes, el Premi Goya i el Premi Gaudí, i va ser nominat als Premis Óscar.

A més de la seva carrera artística, Lali imparteix regularment tallers a nivell internacional, compartint el llenguatge físic i la recerca creativa desenvolupada a través del seu treball.

El meu treball es basa en l’exploració de l’abstracció de la dansa o del moviment, donant-li una situació concreta que el converteix en alguna cosa més conceptual. Això em permet emfatitzar els sentiments i les emocions dels intèrprets a l’escenari. El moviment pot semblar molt abstracte, però com a humans, fem servir alguna cosa molt tangible que és el nostre cos. El vincle entre el fet real i la imaginació és fonamental en la meva investigació. Com a intèrprets, tenim l’oportunitat de jugar amb aquesta fina línia on cap cosa acaba de ser totalment una o l’altra, llavors creo aquest concepte en els cossos, i també en l’espai. Els nostres cossos acaben sent petits a l’espai, però la nostra imaginació ens dóna l’oportunitat d’anar més enllà de les nostres fronteres físiques i acabar amb els límits. La nostra ment té un poder subestimat que és una eina meravellosa que fa que tot allò que connectis amb el teu cos es converteixi en un altre camí per a recercar i assolir la virtuositat. Però requereix temps per a aconseguir-ho; de fet, el concepte del temps també és una cosa amb la qual m’agrada molt jugar. Sento molta adrenalina quan veig velocitat perqué com a intèrpret, puc sentir l’esforç i la complexitat del camí que porta a allò. Però s’ha de gestionar bé per a no desaparèixer en allò: per a emfatitzar-ho, necessites tenir silencis i moments de lentitud amb el cos, i això és encara més poderós i també difícil d’acceptar i d’aconseguir. Com a creador i artista, quan trobes un concepte amb el qual jugar, sempre és important jugar amb el seu opòsat. Et dóna un ventall més ampli d’oportunitats i deixa que el teu cos i la teva ment mostrin la bellesa del moviment a través d’un simple gest.

— Lali Ayguadé

Amb el suport de